Sant Joan Despí, Baix Llobregat, Barcelona

Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra d'aquest riu, límit occidental del terme, a uns 12 km de Barcelona. Els terrenys són majoritàriament d'al·luvions. És regat pel Llobregat, el canal de la Infanta (cobert el 1975 en el seu pas per la vila) i algunes rieres, com la de la Fontsanta i la de Païssa. Poble agrícola amb fèrtils conreus de regadiu (horta i arbres f...(more)Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra d'aquest riu, límit occidental del terme, a uns 12 km de Barcelona. Els terrenys són majoritàriament d'al·luvions. És regat pel Llobregat, el canal de la Infanta (cobert el 1975 en el seu pas per la vila) i algunes rieres, com la de la Fontsanta i la de Païssa. Poble agrícola amb fèrtils conreus de regadiu (horta i arbres fruiters), es començà a urbanitzar i industrialitzar a la fi del decenni dels cinquanta. Actualment hom dedica unes 200 ha al regadiu: fruiters (pereres i pomeres), hortalisses i llegums. La indústria, que s'ha convertit en la seva base econòmica, és situada als antics terrenys de secà, al polígon industrial de la Fontsanta (1965). Hi ha uns 5 000 llocs de treball industrial; els principals sectors són el del metall (2 000 treballadors; el de l'alimentació (1 500), amb les empreses C.Soler i Almirall i Gallina Blanca; el sector químic (400) i el del paper i les arts gràfiques (300). Darrerament s'hi instal·len magatzems i centres de distribució. Entre l'any 1900 i 1950 la població es duplicà i en els vint-i-cinc anys següents es multiplicà per deu (de 2 274 h el 1950 passà a 23 736 el 1975). El creixement d'aquests anys ha estat el més alt de la comarca. Darrerament la població s'ha estabilitzat (25 390 h el 1981) amb una lleugera tendència a la disminució (23 875 h el 1986). El poble (31 485 h agl [2006]; 14 m alt) s'estén entre la carretera veïnal de Cervelló a Sant Feliu de Llobregat (antic camí ral de Barcelona a Madrid), al llarg de la qual s'aixeca la part més antiga, amb l'església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852), i la capella romànica del Bonviatge, i la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca (té estació des del 1891). L'estructura urbana s'ha deteriorat pel procés de conversió dels habitatges de planta baixa en blocs d'habitatges i l'edificació de nous conjunts de blocs (per exemple, al barri de Sant Pancraç). Altres nuclis de població són els barris de les Begudes, vora la carretera de Sant Feliu de Llobregat i prop d'aquest municipi, els de lesPlanes (13 000 h [1985]), mixt d'habitatge i indústria, i el del Poble Nou de Sant Joan, que formen un continu urbà amb Cornellà, el de la Vil·la Dolors (vora el terme municipal de Sant Just Desvern), sorgit vers el 1934 com a lloc d'estiueig i de segona residència dels barcelonins i que amb l'edificació de blocs d'habitatges es va convertint en barri residencial obrer i el veïnat delPla del Vent, al N, entre la carretera i l'autopista. El polígon industrial de la Fontsanta es troba, també, al costat de l'autopista de Barcelona a Alacant. Forma part de la conurbació barcelonina. L'església de Sant Joan és esmentada ja al començament del s XI en el lloc dit vicus Mizianus. Fou després anomenada Sant Joan de Llobregat, i més tard Sant Joan Despí (1194). Fins al s XIV formà part de lesFranqueses del Llobregat; d'altra banda, pertangué al territori deBarcelona. En el fogatge de 1365-70 tenia 28 focs. El 1723 JaumeSalvador i Pedrol hi creà un jardí botànic, el pioner del Principat. El club esportiu fou creat el 1920, i el 1934 hom construí el camp d'esports. Cal esmentar els edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915), adquirida fa uns quants anys per l'ajuntament per convertir-la en casa de cultura, i que encara s'ha de restaurar. Dins el terme han estat trobades sepultures de fossa de l'època neolítica. © Enciclopèdia Catalana, SAU

Se på kort